De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020). Toni Bellón Climent
Revista RITUALS 2. Ed. Alfons el Magnànim
Aquells que gaudim, de celebrar en comunitat les nostres festes, d’apropar-nos a les encara desconegudes i emocionar-nos, i que també ens endinsem en el món del paper, sempre trobem bells tresors en forma de llibres que emanen romanticisme i estima.
La institució Alfons el Magnànim, Centre d’estudis i d’investigació edita i publica el llibre “De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)”, havent-hi sent guardonat amb el Premi València Alfons el Magnànim d’Assaig el 2022. El seu autor, Toni Bellón Climent, bon coneixedor i estudiós de la Festa (amb majúscules) d’Algemesí, va obtindre amb aquest text el grau de doctor el passat 9 de febrer de 2022 per la Universitat de València.
El text, ben construït i organitzat, de lectura àgil i fluida, fa un repàs a la història coneguda i no tan coneguda de la Festa d’Algemesí, en honor a la Mare de Déu de la Salut, que s’ha convertit en símbol cultural, patrimonial i religiós en aquests darrers anys. Si el text fa un viatge pel procés en què la Festa ha esdevingut patrimoni (no només per al poble d’Algemesí), ben és cert que crida l’atenció, ja al seu títol, un element a destacar, que és la seua durada: des de 1959 fins a 2020 (entenent que l’autor ha establit 2020 com a punt d’arribada de la investigació). En un moment en què aquests processos es succeeixen com llonganisses, donada la seua immediatesa mediàtica, alimentant el photocall polític, és molt important ficar en coneixement que la patrimonialització d’elements i manifestacions festives no comença ni acaba quan la gestió administrativa s’enceta o s’assoleix.
Les comunitats portadores dels coneixements que, any rere any, construeixen els rituals festius, en molts casos desconeixen les entravesses que els seus i les seues representants mantenen durant temps amb les administracions locals, autonòmiques, estatals, internacionals..., per tal de convéncer-los dels valors que se li atribueixen a les festes per tal que aquestes estiguen emparades sota uns paraigües que semble protegir-les. Aquestes converses, reunions, presentacions, etc. són només la part visible d’un procés molt més llarg i complicat (però que roman d’amagades), que s’ha de dur a terme amb els protagonistes, les persones que dediquen les seues energies i també els seus recursos econòmics per a recrear continuadament els seus actes i esdeveniments rituals comunitaris. Bàsicament, és fer a la comunitat conscient, en primer lloc, per a no deixar d’esforçar-se en el manteniment i la transmissió dels rituals; segon, fer que ells i elles mateixes se l’estimen (si jo no m’estime, no puc estimar a la resta), cosa que pot ser encara més prioritària que la transmissió. I, en tercer lloc, ser partícips i actors principals de qualsevol procés de patrimonialització i/o protecció. Aquesta tercera part és la que en molts casos no es fa palesa i els mateixos portadors i protagonistes que fan viure la festa estan desvinculats totalment de les accions administratives i polítiques.
Per què és important aquest treball? Evidentment, per exposar públicament algunes idees que contradiuen la idealització que, comunament, es manté sobre la transició d’element festiu a element patrimonial. I perquè, amb un llenguatge accessible, és transmet a la comunitat què ha passat i com amb la seua festa. Potser aquesta exposició pública, ara que tenim d’exemples, s’hauria de compartir en obert abans i durant nous processos de patrimonialització. Sent així, algunes comunitats portadores, desitjoses de reconeixement administratiu, s’estalviarien disgustos. Entre els diversos apartats (alguns d’ells, com els “Conflictes i tibantors”, serien camps a ampliar a causa de la seua transcendència actual), trobem idees clau, com són decaiguda, revitalització i lluita.
Decaiguda, com tants altres components de la nostra cultura, el nostre paisatge festiu va patir (i en alguns casos continua patint) un oblit en les seues formes, però encara més en els seus significats, provocant una deixadesa i abandonament de les pràctiques. A aquest procés, un rebuig generalitzat i col·lectiu a la tradició, li segueix un altre de contrari, un d’apropament, de retornada a les arrels, en un món canviant i globalitzat, on es revitalitzen aquells fets que donaven sentit a la vida de les generacions anteriors. I la lluita pel control, que també apunta Bellón a les darreres pàgines, ja que una vegada hem reconstruït el fet cultural i festiu, es generen tensions, lluites pel domini de l’excel·lència que ha de seguir, pel fet que s’ha de conservar una marca construïda per tal d’aconseguir la revitalització. I per què no dir-ho, una lluita interna entre la comunitat portadora, amb veus discordants sobre els models de gestió i de visibilitat pública. Encara afegiria jo una lluita més: la del poble, dels protagonistes, per tornar a apoderar-se de la seua manifestació festiva, després de l’apropiació, principalment política, que s’exerceix durant i després dels processos administratius.
En aquest sentit, que considerem transcendental hui dia, Bellón ens ofereix al llibre un grapat de valoracions i perspectives dels efectes d’haver convertit una festa, una gran i important festa, en patrimoni, en quasi un “producte”. Són d’extrem interés les transcripcions d’entrevistes als actors de la festa, on veiem els conflictes i repercussions que ha generat aquest procés. És una de les parts més crucials i en les que més s’hauria d’aprofundir, per la perspectiva immediata i futura de cascada de patrimonialització, d’aquells que veuen en aquests processos la solució per a reviscolar les seues festes, dotant-les del segell patrimonial. Quin perill!
Amb el delicat treball de Bellón se'ns obri la necessitat de més debats i publicacions valentes com aquesta, que s’atrevisquen a endinsar-se de ple en els conflictes generats dels processos de patrimonialització, anant més enllà de la romantització cap a la nostra cultura festiva, emocions de les quals és difícil desvincular-se, ja que, al remat, continuem sent, i serem, uns enamorats de les nostres festes.