Fer de la nostra Festa, Patrimoni
Llibre oficial de les Festes de Cullera 2023, Ajuntament de Cullera
És ben conegut, pel poble de Cullera, el procés què, juntament amb el teixit humà vinculat a la festa de la Mare de Déu del Castell, l’Ajuntament va començar a finals de l’any 2021. És a dir, els treballs de recerca, interpretació, redacció i presentació de tota la documentació necessària perquè la Generalitat Valenciana declare com a Bé d’Interés Cultural de caràcter immaterial (BICI) el conjunt d’elements més singulars i representatius de les Festes Majors de la Vila de Cullera.
La figura legislativa del BIC, tal com es recull a la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, també és aplicable al que hui dia anomenem patrimoni cultural immaterial (PCI), al seu article 45. Tal com diu aquesta llei, i com descriuen el Pla Nacional de Salvaguarda (Ministeri de Cultura) i les convencions internacionals (la més important, la d’UNESCO), el patrimoni cultural immaterial el configuren les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d’interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l’ús del valencià.
La Festa Major de la Vila de Cullera, ha esdevingut, des de fa segles, un dels majors rituals col·lectius dels seus habitants. Existeixen diferents referències a la fe i devoció a la Mare de Déu des del segle XIV, localitzada ja al Castell, a la cimera de la muntanya. Des d’aquells moments, fins ara, i de forma pràcticament ininterrompuda, Cullera ha celebrat la seua festa en honor de la seua Moreneta quan ja és entrada la primavera.
Les festes han sigut sempre un bressol de germanor i de sentiments compartits. També de moments de trobades familiars i d’amistat. Però si han sigut alguna cosa eixa és la gran oportunitat de comunió espiritual i de creació al voltant de la fe. Cada part del ritual, tant religiós com popular, és, en essència, la viva manifestació de les emocions compartides entre les persones. Aquest nexe humà es veu representat en cada acte de fe i en cada música, danses, decoracions, menjars, i rialles conjuntes. Aquests fets ens arrelen tant al nostre poble com al nostre present, ja que hem sigut els depositaris de l’herència cultural de les generacions avantpassades.
Sent així, és difícil aleshores no entendre la festa, la nostra festa, com una manifestació comuna valuosa i tradicional, que ha estat transmesa de generació en generació, principalment de forma oral i també de forma documental. Més enllà de la representativitat dels nostres elements festius, molts d’ells compartits al llarg del territori valencià, figuren aquells altament singulars que només poden tindre a la Vila de Cullera com són la Baixà, l’esclat de la festa; les Aurores, el passeig de la Mare de Déu pel poble i la Dansada, que encara que no ho assemble, és única al País Valencià. Aquests tres elements constitueixen un triangle singular festiu característic i únic vinculat a Cullera i a la festa.
Justament per això, i arreplegant l’interés de la comunitat portadora (els qui construïu la festa cada any), l’ajuntament, com a representant de tot el teixit associatiu, va iniciar els treballs que estan suposant la sol·licitud perquè el Consell de la Generalitat Valenciana, reconega en la Festa Major de Cullera, eixos valors patrimonials i atorgue la màxima protecció legal possible, sota la figura de Bé d’Interés Cultural.
Aquest procés no és ni senzill, ni ràpid. Una vegada lliurats els treballs de documentació a la Direcció General de Patrimoni, l’expedient serà estudiat per un consell assessor format per experts d’universitats, museus i institucions culturals vinculades directament amb el patrimoni immaterial. Aquest consell decidirà si la figura legal del BIC és l’adient per a la Festa Major de Cullera, i si és així, la Direcció General de Patrimoni iniciarà els processos per a rebre informes d’altres institucions (com podrà ser la universitat, el Consell Valencià de Cultura, etc.) que recolzaran l’expedient.
Primer, si tot va com s’espera, la Festa serà incoada (un pas temporal previ) i després, declarada. Una vegada declarada i publicada la resolució del Consell al DOGV, també serà publicada aquesta resolució al BOE (ja que la figura de BIC tindrà transcendència estatal).
Amb la declaració de les festes majors de Cullera com a Bé d’Interés Cultural de caràcter immaterial, es dotarà a la festa del marc protector més alt a la nostra llei de patrimoni, i, per tant, s’hauran de reforçar tots aquells mecanismes de transmissió i difusió, com també garantir la continuïtat del teixit humà que la fa possible. Caldrà establir un pla a curt, mitjà i llarg termini de salvaguarda, que definirà les accions necessàries a desenvolupar per a fer evolucionar la festa sense perdre la seua singularitat i tradicions.
Així i tot, en un moment d’hipèrbole patrimonial festiva que vivim hui en dia, hem de pensar i repensar la importància de veure’s reconeguts per les institucions i administracions culturals. No hauríem de deixar-nos dur per les interpretacions externes que, institucionalment, es puguen fer de les nostres manifestacions culturals i festives.
El valor patrimonial és, en resum, un valor afegit. Però ha de ser un valor afegit al qual ja sent com a propi la comunitat portadora, aquells en qui resideix la festa al llarg del temps. El valor més sublim i important de la festa no serà el seu reconeixement extern, sinó el valor més profund que tenen les festes: dotar de sentit la vida en comú, en relació amb els altres, creant veïnat, creant comunitat, nexes personals.
Les Festes Majors de Cullera, en honor a la Mare de Déu del Castell, ja són patrimoni. I ho són perquè els veïns i veïnes de Cullera així ho senten i creuen, tant com els i les visitants que continuen trobant-se als peus del Castell i a la vora de la mar per acompanyar a la Moreneta durant els seus dies.
Sentim ja la Festa com a patrimoni. Patrimoni dels nostres avantpassats i dels nostres fills i filles. El BIC ens assegurarà el reconeixement i la seua protecció legal, però la màxima protecció a la qual podrà aspirar la festa sempre serà l’estima de les persones que la materialitzen. Quan això succeeix, ja no caldria afegir-li més valors externs, ja que tindria el màxim, el de donar sentit a la nostra vida, tots i totes plegades.